Nadal

Bof! Ja s'acosta el nadal, sí, d'acord, sóc d'aquells pessimistes que odien tot el que envolta el nadal. D'acord, a mi també m'agrada que em facin regals i em diguin que m'estimen molt... Peò se m'acudeixen moltes coses en contra del nadal, com aquells parents pels quals no existeixes fins el dia 26 de desembre o el 6 de gener en el que s'ofendrien si faltessis a l'avorrida cita en la que passes completament desapercebut (doncs penso treballar aquests dies), com la gent que espera que li facis un regal que no pots permetre't (sí, perquè tothom critica el consumisme, però no vegis com ho passem els que hem de mesurar els regals en comptagotes, com els dinars, etc...) quan no s'ho han guanyat en tot l'any, perquè és una festa totalment cristiana, i aquelles horribles nadales? i aquelles aglomeracions de gent? I aquell estrés de feina provocat per els exàmens que s'acoste+compra regals durant hores+curra extra per pagar-los?... El nadal és bonic, o la idea, no ens enganyem. M'agrada. Però detesto com es comporta la gent quan arribem a aquestes dates, per què em fan més cas? Per remordiments? I per què he de sortir per força per cap d'any? Per què només podem gaudir de l'afecte de certes persones, dels polvorons i dels torrons i del magnífic tió (el millor de les festes) en aquests dies? Em penso que aquests dies trastoquen a la gent... olora a hipocresia.