He tornat sense haver marxat
Em limito a aclucar els ulls
sota la fressa del vent nocturnal
de principis de juliol,
l’oxigen torna a còrrer ràpidament
pels racons del meu cos
i la lluna il·lumina la meva galta esquerra:
Veig les cares que he enyorat
sense haver deixat de veure,
assenteixo amb el cap, somric,
m’agrada el que diuen.
Tinc color, no me n’havia anat,
però he retornat.
sota la fressa del vent nocturnal
de principis de juliol,
l’oxigen torna a còrrer ràpidament
pels racons del meu cos
i la lluna il·lumina la meva galta esquerra:
Veig les cares que he enyorat
sense haver deixat de veure,
assenteixo amb el cap, somric,
m’agrada el que diuen.
Tinc color, no me n’havia anat,
però he retornat.