Et penso.

Com el sol de l'albada en les escletxes dels porticons, m'assaltes l'iris i et confons amb les llums de nadal. Em confons, em sobtes, em corprens. Camino embadalit veien-te en totes les dones, en tots els miralls i aparadors, en totes les bombetes, i et penso a la meva mida, gairebé puc notar com el teu cos encaixa a la perfecció amb el meu, com la teva pell calma a la meva, assedegada de tu. Aleshores res té importància, tan sols el teu somriure i la teva pell eriçada mentre et dic pel teu nom a cau d'orella i per darrera, mentre oloro els teus cabells i acaricio lleument els costats dels teus pits. A voltes sorgeixes d'entre els llençols i m'abraces greument tot sotmetent-me a un somni ple de tu. A voltes em sorprens darrera d'una cantonada quan camno sol de nit i em fas falses promeses de tendresa: Quan arribo al llit no hi ets. En el fons, cada dia em fas feliç, però també em fas mal: No recordo ni una sola nit que no t'hagi desitjat al meu costat per a que mullis els teus llavis amb els meus, però ni una sola nit, tampoc un sol dia, t'has deixat roçar en forma de dona. Friso per entregar-me a tu.