Renèixer

Tot sovint un pensa en el passat, i et sents més madur i millor, de ben segur, acabe concluint que malgrat aquelles coses que tens tant mitificades, el present és millor... però no és perfecte: Som el que vivim, crec, i quan deixem de viure certes coses deixem arraconada un part de nosaltres per a prendre'n una altra, no heu pensat mai que difícil és ser tot el que sou i ser-ho sempre? Sembla impossible.

Però a vegades se'ns presenta l'oportunitat de recuperar un trocet de passat per un dia, i tenim dues opcions: Fer un petita regressió, viure-ho com si estiguessis per unes hores tres anys endarrere, posem per cas, o transportar-ho al present, recuperar aquella part tan especial de tu que havies gairebé oblidat i transformar-la en present. Suposo, perquè m'ha passat, que de cop i volta, el que creies passat, esdevé futur passant lleugerament i dolça pel present. Ja ets més coses, més complert. Has renascut i per tant tot pren un nou sentit.

Un àlbum profètic

No crec que faci falta que li expliqui a ningú qui és Bruce Springsteen, ni tampoc que li parli de la seva genialitat, el seu carisma, la seva relació especial amb Barcelona, etc... Però el cas és que l'estic redescobrint (si es que puc usar aquest terme, potser seria un re-re-re-redescobrint, perquè cada cop que m'aturo en els seus treballs trobo alguna cosa nova) ja que me n'estic llegint una biografia.

Ara tampoc us avorriré amb la seva vida i obra (en general), encara que ho faria de gust. Del que sí us vull parlar, és del que jo crec que és el seu millor disc. És Born to run, i si abans ja ho creia, aram'hi reafirmo: L'especial que té aquest disc en relació amb qualsevol altre disc de la terra és el seu caràcter profètic, és un rock'n'roll que parla de sortir de la miseria, de la noció de l'esdevenir, del triomfar. Però no es tracta d'un esdevenir o un trimfor de l'estil del somni americà, ni molt menys, es tracta de completar-se com a persona, de trobar un lloc a la vida de perseguir anhels com l'amor, la llibertat... I el millor és que Bruce Springsteen és capaç d'usar una retòrica de carrer perfecta per a mostrar-nos la sordidesa de la situació i alhora parlar amb un optimisme que s'enganxa a les orelles, el cos i la pell, un optimisme profètic que realça l'ànim de qui pugui estar en qualsevol situació desesperada.

La lletra de la cançó que us escriuré a continuació, simula el que voldria dir el propi Bruce Springsteen a la Mary (que representa el conglomerat de noies amb qui va sortir durant els seus anys de misèria a Asbury Park). La lletra és boníssima, però no us quedeu només amb ella, baixeu-vos la cançó i, amb la lletra al costat, descobrireu per què és la seva millor cançó: La progressió optimista de la lletra coincideix amb una progressió igualment emocionant i esperançadora en la melodia i la veu. Se'n poden apendre moltes coses d'aquesta cançó i d'aquest àlbum, per això us l'ofereixo, ja sé que és molt llarga, però val la pena, de debó.

THUNDER ROAD

The screen door slams
Mary's dress waves
Like a vision she dances across the porch
As the radio plays
Roy Orbison singing for the lonely
Hey that's me and I want you only
Don't turn me home again
I just can't face myself alone again
Don't run back inside
Darling you known just what I'm here for
So you're scared and you're thinking
That maybe we ain't that young anymore
Show a little faith, there's magic in the night
You ain't a beauty, but hey you're alright
Oh and that's alright with me

You can hide 'neath your covers
And study your pain
Make crosses from your lovers
Throw roses in the rain
Waste your summer praying in vain
For a saviour to rise from these streets
Well I'm not a hero
That's understood
All the redemption I can offer, girl
Is beneath this dirty hood
With a chance to make it good somehow
Hey what else can we do now?
Except roll down the window
An let the wind blow
Back your hair
Well the niht's busting open
These two lanes will take us anywhere
We got one last chance to make it real

To trade in these wings on some wheels
Climb in back
Heaven's waiting on down the tracks
Oh-oh come take my hand
Riding out tonight to case the promised land
Oh-oh Thunder Road, oh Thunder Road
Oh Thunder Road
Lying out there like a killer in the sun
Hey I know it's late we can make it if we run
Oh Thunder Road, sit tight take hold
Thunder Road

Well I got this guitar
And I learned how to make it talk
And my car's out back
If you're ready to take that long walk
From your front porch to my front seat
The door's open but the ride it ain't free
And I know you're lonely
For words that I ain't spoken
But tonight we'll be free
All the promises'll be broken
There were ghosts in the eyes
Of all the boys you sent away
They haunt this dusty beach road
In the skeleton frames of burned out Chevrolets

They scream your name at night in the street
Your graduation gown lies in rags at their feet
And in the lonely cool before dawn
You hear their engines roaring on
But when you get to the porch they're gone
On the wind, so Mary climb in
It's a town full of losers
And Im pulling out of here to win

El meu petit homenatge

Ara ja puc fer-ho, aquest és un petit homenatge a una persona molt especial:

I
Dolçament i amarga et recordo.
Abans, matins tardes i nits
d'esplendorosa, potent, ferma i joiosa companyia;
Ara, un bell record i un bell pànic
alimentats per una terrible sospita:
Potser no et veuré mai més.

II
Avesat a la confiança,
em miro amb recel
davant del mirall:
Hi veig por.

Una por estúpida,
immensa, omnipresent,
por a perdre-ho tot.

Por a no estimar,
a no ser estimat
o a no seguir endavant.´

És por a còrrer
a pensar, ballar,
cantar i beure.

Però sobretot,
amic meu, germà,
és por a oblidar-te.

III
A aquell que m'ensenyà a estimar els amics,
a aquell que m'ensenyà a viure la vida,
a aquell que va veure en mi el millor,
que mai m'abandonà i que tants cops
quedà sol amb mi, m'abraçà, em felicità,
m'animà, em renyà, es mofà de mi,
em trucà a les cinc del matí...
A aquell que no es separà de mi, Joan,
del teu company per a tot:
T'enyoro.

Odi als emboltoris de nadal i a l'opencor

Com molts sabeu aquest nadal he estat treballant a l'opencor amb la magnífica tasca d'embolicar els regals dels pijos (perquè sí, a més era en zona pija) que a darrera hora es desperten per a fer-me embolicar un turró per a la seva mare...

Tan sols escric això per a fer ús de la meva llibertat de raó pública i manifestar el meu odi i animadversió profunda d'ara en endavant i per un mínim d'un any a l'opencor i als emboltoris de nadal.

P.D: Espero que no hague estat tan ruïns de comprar un regal a l'opencor així com espero que no conserveu ni un bri de paper de nadal. Felices rebaixes.

P.P.D: Felices rebaixes per als que els quedin diners per a comprar coses, els altres ens quedarem... a seques!