El meu petit homenatge

Ara ja puc fer-ho, aquest és un petit homenatge a una persona molt especial:

I
Dolçament i amarga et recordo.
Abans, matins tardes i nits
d'esplendorosa, potent, ferma i joiosa companyia;
Ara, un bell record i un bell pànic
alimentats per una terrible sospita:
Potser no et veuré mai més.

II
Avesat a la confiança,
em miro amb recel
davant del mirall:
Hi veig por.

Una por estúpida,
immensa, omnipresent,
por a perdre-ho tot.

Por a no estimar,
a no ser estimat
o a no seguir endavant.´

És por a còrrer
a pensar, ballar,
cantar i beure.

Però sobretot,
amic meu, germà,
és por a oblidar-te.

III
A aquell que m'ensenyà a estimar els amics,
a aquell que m'ensenyà a viure la vida,
a aquell que va veure en mi el millor,
que mai m'abandonà i que tants cops
quedà sol amb mi, m'abraçà, em felicità,
m'animà, em renyà, es mofà de mi,
em trucà a les cinc del matí...
A aquell que no es separà de mi, Joan,
del teu company per a tot:
T'enyoro.