Per què deixar-te de banda prudència?

La veritat noies i nois, no val la pena mai deixar la prudència de banda. No pensem en pessimisme, no, ni molt menys, està molt bé una prudència optimista, però aquesta és la més difícil de mantenir i la prudència és quelcom de massa racional per a que prevalgui sobre l'optimisme en els bons moments... Tanmateix, després d'haver comprovat que el nostre optimisme era excessiu ens aboquem a aquell típic pessimisme que no puc ni veure: "Que si tot és fosc, que si res val la pena, que si és culpa meva, que si és culpa seva, que si és culpa d'algú, que si les coses són impossibles, que si la sort per allí o la sort per allà..."

No seria més còmode, malgrat tot, mantenir-nos en la prudència? A vegades un s'ho planteja.