Salir, beber...

Ho reconeixo, no me'n puc estar: Que em proposin d'anar a fer birres en bona companyia a un ar de Gràcia em supera. De fet tampoc he fet mai res per a resistir-m'hi gaire jeje...

Ahir, com és costum, vam anar els amics de carrera al bar de la plaça del Diamant, a fer birres fumant com carreters, dient bajanades, llençant crits luxuriosos, cantant "mama que el negro está rabioso" i dient "gràcies pel teu temps",esclatant a riallades, tocant-nos, petonejant-nos sense motius, cantant l'himne del Canadà (que passa? és molt fort, tant que fa gràcia i, a més, és himne de taberna, per brindar estrellant birres entre birres), felicitant aniversaris, parlant del que ens preocupa (gairebé sempre noietes i noiets que ens porten de cap), discutnt a crits sobre fòssils directors i arqueologia en general (per això hi ha gent a la que no li fa especial il·lusió venir...som uns freaks!)...i donant la tabarra fins que se'ns fa fora per tancar (ens hi estaríem fins les 7 si ens deixessin).

La veritat és que, ho crec jo i penso compartir-ho, en aquests moments cap de nosaltres necessita res més. Sé que a molta gent també li passa. És un punt d'escapada, un ritus necessari per estrènyer relacions, dirimir dubtes, trobar recolzament, fer plans i descobrir almenys, per a algunes coses, el sentit de tot plegat. I, en efecte, sense aquestes nits, tot tindria menys sentit, sé que tots hi esteu d'acord, i no només això: A cada moment que passa, es va construint un edifici que passa a formar part de la nostra vida, de fet, construeixes una de les teves millors parts.

Salir, beber, el rollo de siempre... y al llegar a la cama que guarrada sin ti! Sí nois, això passa, els amics i les amigues no sempre poden solucionar-ho tot, i a vegades desitjaríem no haver d'arribar al llit per a no sentir-nos sols, però per això mateix recomano: Si has d'anar sol al llit, beu i cansa't, beu i cansa't molt per adormir-te ràpid i no pensar. Pensar després de quatre Voll-Damm estirat al llit a les quatre del matí pot ser perillòs...Salut!