Els camins són difícils
Un dia escric defensant la prudència i l'altre els camins difícils... A qualsevol li pot semblar que sóc un inestable jejeje Però la veritat és que es pot agafar un camí difícil amb prudència...
Bé, el que volia dir avui, a tall d'apunt gairebé, és que prendre decisions és difícil, que també és difícil perseguir metes i objectius i que a més corres el perill d'estampar-te. Per això generalment evitem tan com podem prendre desicions o perseguir "a mort" alguna cosa, és aquell "ja vorem que surt" que revestim de prudència. De fet, molts cops decidim quan ja no tenim més remei i, jo em poso d'exemple, prefereixo, com a norma general, deixar-me portar pels aconteixements que no perseguir bajanades de la meva imaginació (és que em canso!). Però ara, he decidit, he decidit quan encara no era obligatori i he escollit el camí més incòmode, el difícil, el del salmó com diria l'amic Toni. Sabeu què? Crec que passada la primera incomoditat m'agradarà aquest camí...
Bé, el que volia dir avui, a tall d'apunt gairebé, és que prendre decisions és difícil, que també és difícil perseguir metes i objectius i que a més corres el perill d'estampar-te. Per això generalment evitem tan com podem prendre desicions o perseguir "a mort" alguna cosa, és aquell "ja vorem que surt" que revestim de prudència. De fet, molts cops decidim quan ja no tenim més remei i, jo em poso d'exemple, prefereixo, com a norma general, deixar-me portar pels aconteixements que no perseguir bajanades de la meva imaginació (és que em canso!). Però ara, he decidit, he decidit quan encara no era obligatori i he escollit el camí més incòmode, el difícil, el del salmó com diria l'amic Toni. Sabeu què? Crec que passada la primera incomoditat m'agradarà aquest camí...
postato da Gerard alle
1:47 PM
4 Commenti:
Valent!! M'agrada k et llencis a la piscina!
No tinc massa coses a dir, pk ens veurem d'aki una estona! Així k ... un petoNAS!!! XD XD XD
Estava buscant un altre nyèbit i has aparegut tu. M'interessa el teu bloc. Potser és perquè em recorda al meu, que tinc una mica abandonat, per cert. M'hi recorda perquè parles de tu i de les teves coses, com jo. N'estic farta dels blocs on tothom es fa l'esnob penjant-hi coses enginyoses que ha trobat a internet o bé es limita a vomitar les seves teories polítiques que venen a dir que són anti-tot i que el món és una merda. Com si això no ho sabéssim!!. Vull passejar-me amb calma pel teu bloc, i et convido a treure el cap pel meu.
aix gerardinho gerardinho, si ens posem en plan mítics podriem dir que els caminis difícil i incòmoeds porten a la gloria...bé no ho sé jo m'estic menjant unes dinosaurus
he començat a escriure per parlar de la decisio d'agafar el cami del salmo, sense importancia,no deixaven de ser paraules buides dins un contex mes gran, aixi que sols dir-te.
Caminante, son tus huellas
el camino, y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de pisar.
Caminante, no hay camino,
sino estelas en la mar.
Benvingut a casa
Posta un commento
Iscriviti a Commenti sul post [Atom]
<< Home page